La Caída de Faeton del Carro del Sol


Aton o Faetonte. Hijo del Sol y de la oceánida Clímene. Reclamó a su padre el derecho a conducir el Carro del Sol, pero Zeus lo fulminó con un rayo para evitar un cataclismo universal.

Quizá las escenas más dramáticas de la mitología sean las que representan la suerte de los mortales que son abandonados por los dioses. Faetón, hijo de Helios y de Climena, recibió permiso de su padre para guiar el carro del sol durante un día, estando a punto de quemar el Universo por su inexperiencia. Para salvarlo, Zeus tuvo que empuñar su rayo y dispararlo contra Faetón y su carro, matando al conductor e incendiando el carro. El cuerpo del joven inexperto fue acogido por el misterioso río Erídano y enterrado por las Náyades.



Representación de La Caída de Faeton del Carro del Sol,
obra de Gustavo Moreau (1878).
Museo de Louvre. París. Francia.

L’auca del senyor Esteve de Santiago Rusiñol


Senyor Esteve: Seràs escultor. Potser no desitjo que ho sies, però lo que sé és que ho seràs. Escolta, doncs, Ramonet: “Adoni’s del meu sacrifici”, em recordo que em vas dir un dia, i me n’he adonat, i per això parlo. Adona’t tu del meu, ara et vull dir jo. Adona’t sempre i a totes hores que havies tingut un pare que no havia sigut res en el món, perquè tu poguessis ésser; que havia anat fent diners perquè tu en poguessis tenir; que havia fet de pobra terra només per a poder-te donar ufana; que no s’havia mogut del niu perquè tu poguessis volar, i que si mai fas una obra bona, en aquest camí que vols emprendre, sense mi no l’hauries feta.

L’auca del senyor Esteve de Santiago Rusiñol

Still Loving You - Scorpions



Time, it needs time
To win back your love again
I will be there, I will be there
Love, only love
Can bring back your love someday
I will be there, I will be there

I'll fight, babe, I'll fight
To win back your love again
I will be there, I will be there
Love, only love
Can break down the wall someday
I will be there, I will be there

If we'd go again
All the way from the start
I would try to change
The things that killed our love
Your pride has built a wall, so strong
That I can't get through
Is there really no chance
To start once again
I'm loving you

Try, baby try
To trust in my love again
I will be there, I will be there
Love, our love
Just shouldn't be thrown away
I will be there, I will be there

If we'd go again
All the way from the start
I would try to change
The things that killed our love
Your pride has built a wall, so strong
That I can't get through
Is there really no chance
To start once again

If we'd go again
All the way from the start
I would try to change
The things that killed our love
Yes, I've hurt your pride, and I know
What you've been through
You should give me a chance
This can't be the end
I'm still loving you
I'm still loving you, I need your love
I'm still loving you
-------------------------------------------------------------------------------------
Tiempo, se necesita tiempo
Para volver a ganar tu amor otra vez.
Yo estaré allí, yo estaré allí.
Amor, sólo amor
Puede traer de vuelta tu amor algún día.
Yo estaré allí, yo estaré allí.

Lucha, nena, voy a luchar
Para volver a ganar tu amor otra vez.
Yo estaré allí, yo estaré allí.
Amor, sólo el amor
Puede derribar los muros algún día.
Yo estaré allí, yo estaré allí.

Si fueramos otra vez
Como éramos al comienzo,
Trataría de cambiar
Las cosas que mataron nuestro amor.
Tu orgullo ha construido un muro, tan fuerte
Que no puedo traspasar.
Realmente no hay oportunidad
¿Para empezar de nuevo?
Te estoy amando.

Intenta, nena intenta
Confiar en mi amor otra vez.
Yo estaré allí, yo estaré allí.
Amor, tu amor
Simplemente no se debe desechar.
Yo estaré allí, yo estaré allí.

Si fuéramos otra vez
Como éramos al comienzo,
Trataría de cambiar
Las cosas que mataron nuestro amor.
Tu orgullo ha construido un muro, tan fuerte
Que no puedo traspasar.
Realmente no hay oportunidad
¿Para empezar de nuevo?

Si fuéramos otra vez
Como éramos al comienzo,
Trataría de cambiar
Las cosas que mataron nuestro amor.
Sí, he lastimado tu orgullo, y sé
por lo que has pasado.
deberías darme una oportunidad
Esto no puede ser el final.
Todavía te sigo amando.
Todavía te sigo amando,
Necesito tu amor.

Todavía te sigo amando.
Todavia te sigo amando, nena ...

¿Quins tan segurs consells vas encerquant - Ausiàs March




Quins tan segurs consells vas encercant,
cor malastruc, enfastijat de viure?
Amic de plor e desamic de riure,
¿com soferràs los mals qui et són davant?
Acuita't, doncs, a la mort, qui t'espera
e per tos mals te allongues los jorns:
aitant és lluny ton delitós sojorns
com vols fugir a la mort falaguera.
[...]

Null hom conec, o dona, a mon semblant,
que, dolorit per amor, faça plànyer:
jo son aquell de qui es deu hom complànyer,
car, de mon cor, la sang se'n va llonyant
per gran tristor que li és acostada.
Seca's tot jorn l'humit qui em sosté vida
e la tristor contra mi és ardida
e, en mon socors, mà no s'hi troba armada.

Llir entre cards, l'hora sent acostada
que civilment és ma vida finida:
puix que del tot ma esperança és fugida,
ma arma roman en aquest món damnada.

Ausiàs March - ¿Quins tan segurs consells vas encerquant

El primat escollit



"Des d’un clàssic punt de vista darwinià, sense dubte ens hem adaptat molt bé al nou món que hem creat. Podem esperar una vida més llarga que la dels nostres avantpassats. La nostra població ha crescut exponencialment. Aquests milers de milions de vides donen fe de l’èxit de les innovacions culturals, de forma més patent en el terreny de l’agricultura, del comerç, de la indústria i dels programes de salut pública. El canviant, creixent i convergent món que avui habitem és el resultat a llarg termini del desenvolupament acumulat i accelerat de la cultura, que va començar només fa uns quaranta mil·lennis.
I, tanmateix, no resulta fàcil somriure davant les nostres perspectives de futur. L’ésser humà ha estat el seu propi i pitjor enemic. Les calamitats del segle XX són producte de les accions humanes. El progrés tecnològic ha atorgat als nostres dirigents la facultat de causar més devastació que qualsevol dels seus predecessors. Els horrors que han marcat el segle XX no es detindran de sobte. És molt probable que hi hagi més patiment, més injustícies, més tràgics accidents. Alimentar un optimisme frívol és una crueltat; dipositar la nostra fe en tecnologies perilloses, una estupidesa; i esperar solucions polítiques als grans problemes econòmics i ambientals de la nostra era és una gran ingenuïtat. La idea, però, que encara disposem dels mitjans per sobreviure, i per a forjar potser un món millor, no constitueix un excés d’optimisme. Fins i tot a principis del tercer mil·lenni, encara ens queda temps."
 Adam KUPER, El primat escollit.