Senyor Esteve: Seràs escultor. Potser no desitjo que ho sies, però lo que sé és que ho seràs. Escolta, doncs, Ramonet: “Adoni’s del meu sacrifici”, em recordo que em vas dir un dia, i me n’he adonat, i per això parlo. Adona’t tu del meu, ara et vull dir jo. Adona’t sempre i a totes hores que havies tingut un pare que no havia sigut res en el món, perquè tu poguessis ésser; que havia anat fent diners perquè tu en poguessis tenir; que havia fet de pobra terra només per a poder-te donar ufana; que no s’havia mogut del niu perquè tu poguessis volar, i que si mai fas una obra bona, en aquest camí que vols emprendre, sense mi no l’hauries feta.
L’auca del senyor Esteve de Santiago Rusiñol
No hay comentarios:
Publicar un comentario