El primat escollit

"Des d’un clàssic punt de vista darwinià, sense dubte ens hem adaptat molt bé al nou món que hem creat. Podem esperar una vida més llarga que la dels nostres avantpassats. La nostra població ha crescut exponencialment. Aquests milers de milions de vides donen fe de l’èxit de les innovacions culturals, de forma més patent en el terreny de l’agricultura, del comerç, de la indústria i dels programes de salut pública. El canviant, creixent i convergent món que avui habitem és el resultat a llarg termini del desenvolupament acumulat i accelerat de la cultura, que va començar només fa uns quaranta mil·lennis.

I, tanmateix, no resulta fàcil somriure davant les nostres perspectives de futur. L’ésser humà ha estat el seu propi i pitjor enemic. Les calamitats del segle XX són producte de les accions humanes. El progrés tecnològic ha atorgat als nostres dirigents la facultat de causar més devastació que qualsevol dels seus predecessors. Els horrors que han marcat el segle XX no es detindran de sobte. És molt probable que hi hagi més patiment, més injustícies, més tràgics accidents. Alimentar un optimisme frívol és una crueltat; dipositar la nostra fe en tecnologies perilloses, una estupidesa; i esperar solucions polítiques als grans problemes econòmics i ambientals de la nostra era és una gran ingenuïtat. La idea, però, que encara disposem dels mitjans per sobreviure, i per a forjar potser un món millor, no constitueix un excés d’optimisme. Fins i tot a principis del tercer mil·lenni, encara ens queda temps."

 Adam KUPER, El primat escollit.